El Lleida empata contra el filial de l’Elx sense gols i continua amb la dinàmica dels empats i amb la mala ratxa al Camp d’Esports.
Partit apagat de l’equip de l’oest de Catalunya, la victòria a terres valencianes havia calmat l’afició, tot i que per aquest partit hi ha hagut la pitjor entrada de l’any. Un empat just, amb els dos equips oferint un joc directe i poc futbol, quasi cap xut entre pals perillós dels dos conjunts, la majoria de les arribades han estat llançaments exteriors.
Marc Garcia ha introduït un onze semblant al que va golejar l’Alzira la setmana passada: Iñaki a la porteria, en defensa els mateixos, Óscar Rubio, Neyder, Solbes i Cortijo, al mig també sense rotacions, Adri Lledó, Iker Garcia i Joaquín i a dalt només va canviar a Naranjo en el lloc de Diego Iglesias, i també va mantenir a Fran Pérez i Unai Garcia.
El matx ha començat amb un Lleida CF adormit, durant els primers 20 minuts, a l’equip no els hi sortien les coses i no estaven precisos. Amb el pas dels minuts els blaus han generat les primeres ocasions, especialment a pilota aturada, però la defensa visitant es va mostrar sòlida. El conjunt visitant va respondre amb transicions ràpides, intentant aprofitar la velocitat dels seus extrems, el filial era un equip molt tècnic i amb bon toc de pilota i que fàcilment aribaven a l’àrea. El Lleida no ha estat bé amb l’esfèric, tenia pressa i no s’ha vist un equip ben organitzat, en defensa s’ha produït algunes errades no forçades per manca de concentració, i en l’atac s’ha deixat molt sol a Naranjo i l’extrem Unai ha actuat gairebé com a lateral i no tant a la banda de forma ofensiva.
Després del pas pels vestidors, el Lleida ha sortit amb força, buscant avançar-se en el marcador. La possessió va continuava sent favorable als locals, els de la Terraferma ho provaven i ho provaven, quasi sempre des de fora, amb centrades de Cortijo i Rubio, i poques jugades combinatives. Per canviar això el tècnic ha donat entrada a Campins i Quadri al 62’, dues peces importants que en els últims partits no estaven bé físicament. Els canvis sí que van suposar una millora, especialment defensiva, i en atac xuts des de fora d’Adri Lledó, Quadri o Joaquín era del més destacat en el segon temps. Poc més tard, Marc introduiria dues entrades més, Diego Iglesias i Miguel Operé. Això va suposar un canvi de sistema amb un joc més ofensiu, amb 3 centrals, Campins, Solbes i Operé i amb Diego i Unai actuant com a carrilers. Malgrat que aquest canvi de sistema va haver de ser ajustat al 75’ quan l’àrbitre va expulsar a l’Adri Lledó per doble amonestació, una segona targeta molt dubtosa i polèmica, on era falta i prou. Doncs si el Lleida ja tenia problemes amb 11 amb deu encara més. A partir d’aquí l’Elx Il·licità va agafar més les regnes del partit i va voler endur-se el triomf del Camp d’Esports. Sense quasi cap ocasió clara, però sí alguns serveis de cantonada, faltes laterals o transicions que haurien suposat la derrota. Tot i que també hi va haver temps per una mica d’alegria, amb l’entrada d’Efe Ugiagbe, va jugar 10 minuts, però va estar molt bé i va ser l’únic jugador desequilibrant, va marxar dels defensors amb facilitat i va ser dels pocs que buscava el gol de la victòria.
Aquest empat deixa un mal sabor de boca tant a l’equip com l’afició, tot i que l’equip no hagi perdut encara en aquesta segona volta suma el 7è empat dels últims 8 partits, i en 25 partits 14 empats. L’equip amb més empats de la lliga. Avui hi ha hagut mala vibració al Camp d’Esports en acabar el partit amb un empat que semblava una derrota, amb els jugadors tristos i part de l’afició demanant la destitució de Marc Garcia.
Amb aquest nou punt el Lleida avança a la 7a posició amb 38 punts, empatat amb el Terrassa (8è classificat). Per davant té al Torrent, Atlètic Balears i Espanyol B, tots ells a 3 punts i excepte el Torrent els altres es troben a play-off acompanyats del València Mestalla, 42 punts, Europa, 44 punts i el Sant Andreu torna a ser el líder amb 46 punts després de guanyar a l’Olot i que l’Europa perdés davant l’Andratx. L’Elx Il·licità és 9è amb 36 punts, i es troba per davant del Sabadell i la SD Eivissa. L’Alzira marca la posició de play-out, la Penya Esportiva obra el descens, amb l’Andratx, Cornellà, Badalona Futur i Mallorca B, proper rival del Lleida CF.
El millor: La defensa de l’equip amb un home menys. Han sabut aguantar al darrere i no concedir cap ocasió tenint inferioritat.
A millorar: La contundència ofensiva, venint de marcar 4 gols avui l’atac ha estat molt pobre i costava molt arribar a l’àrea amb perill.
EL MILLOR JUGADOR:
UNAI GARCIA:
Unai Garcia ha estat un dels millors jugadors del Lleida en aquest partit. En defensa, s’ha mostrat impecable, actuant gairebé com un lateral dret i tapant qualsevol intent ofensiu del rival. A més, en atac ha estat dels més destacats, convertint la banda dreta en el focus principal de perill de l’equip. La seva intensitat i esforç han estat admirables, llançant-se a terra i lluitant cada acció amb una entrega total per l’equip. La seva actuació ha estat clau per mantenir l’equilibri en el joc i aportar solidesa en defensa i profunditat en atac.
Imatge d’Unai Garcia, l’home més destacat d’avui.
FITXA TÈCNICA:
Lleida CF: Iñaki Álvarez; Fer Cortijo (Miguel, 68′), Neyder (Diego Iglesias, 68′), Solbes, Iker García (Quadri, 61′), Unai García, Naranjo, Óscar Rubio (Campins, 61′), Joaquín, Fran Pérez (Efe, 83′) i Adri Lledó.
Elx Il·licità: Álex Ruiz; Agulló, Pablo García, Luis Roldán, Mario Guilabert, Ali Houary (Flavio, 66′), Javi Gómez, Iomar, Conejero (Peña, 66′), Adam (Oliver, 70′) i Montero (Dídac, 70′).
Targetes grogues: Javi Gómez, Adam i Montero per l’Elx Il·licità.
Targetes Vermelles: Doble groga a Adri Lledó, del Lleida.
Àrbitre: Fontecha Márquez.