Diumenge 13 d’abril a les 6 de la tarda el Lleida torna a jugar al Camp d’Esports en un partit que es dirà adéu al play-off o s’hi podrà creure.
Diumenge passat a Premià de Dalt els blaus van certificar la primera victòria d’aquest Lleida d’Idiákez, gràcies al golàs final d’Adri Gené. Demà es torna a jugar a casa, contra un gran rival, que concedeix pocs gols i té molta qualitat. Un encontre que pot ser el penúltim al Camp d’Esports de mínim aquesta temporada o, en cas de victòria es pot somiar amb un play-off, però amb l’espera d’altres resultats. El Lleida és 11è, però si guanya aquest partit passa al davant del València B, el seu rival, també superaria a l’Eivissa o al Torrent, que juguen entre ells i podria avançar al Terrassa i a l’Elx Il·licità si no guanyessin contra els seus rivals corresponents. Així que una victòria suposaria intriga pel final de temporada i per què no somiar amb opcions reals, i tot el que no és sumar de 3 una passa enrere, ja només quedarien 3 jornades i les opcions s’esgotarien, i s’hauria de tornar a mirar cap avall.
Parlant de l’estat en què es troba el Lleida CF, tot segueix igual que la setmana passada, no s’ha donat més informació sobre l’economia del club, si desapareixerà o no, si hi haurà inversors, de moment hi ha un futur que no se sap el que passarà. Amb tot això l’afició blava vol aprofitar aquests dos últims partits a casa per donar suport al club i demostrar el seu amor pel club.
Tornant al partit, el rival d’aquesta setmana és el València Mestalla, el filial de l’històric València CF. El filial va ser fundat l’any 1944.
L’equip juga a l’Estadi Antonio Puchades, que compta amb unes 2500 localitats i és de gespa natural. La màxima categoria on ha estat l’equip és a la segona divisió, on hi va jugar 21 temporades. L’any passat van quedar onzens en la mateixa lliga que els blaus.
L’entrenador és el Miguel Ángel Angulo, que dirigeix la seva 4a temporada al València B, acostumen a jugar amb la formació 4-2-3-1, i com a jugadors destacats hi ha Madrigal i Martín Tejón i Otorbi. És un equip amb molta qualitat i tècnica individual, però depèn del que necessita Baraja pel primer equip li poden faltar peces importants al filial.
Han anat gairebé tota la lliga amb promocions d’ascens i ara es troben a només 1 punt, tot i que no passen per la millor ratxa, 4 punts dels últims 15 possibles, amb dues derrotes a casa. I són l’únic equip de lliga que ha fet els mateixos punts a casa que a fora, 23 a cadascun.
Lleida i València Mestalla s’han trobat un total de 39 partits, on 20 d’elles han estat victòries blaves, 7 pels valencians i 12 empats. A la primera volta a la Comunitat Valenciana el resultat va ser d’1 a 1, on el gol blau va ser d’Unai de penal.
Per aquest diumenge apostem per un onze similar al de la setmana passada, però amb alguns canvis, i d’altres obligats: Iñaki a la porteria, Óscar Rubio de lateral, Miguel i Mario Domingo de centrals, ja que no hi és Neyder, Cortijo a l’esquerra. Al mig del camp, Quadri, Adri Lledó i Joaquín, i a dalt, Unai Garcia, Unax del Cura i Fran Pérez.
En definitiva, el partit d’aquest diumenge és molt més que un simple enfrontament: és una cruïlla decisiva entre l’esperança i la resignació. El Lleida té davant seu l’oportunitat de tornar a enganxar l’afició, de fer vibrar el Camp d’Esports i de mantenir viva la flama d’un somni anomenat play-off. Davant un rival exigent com el València Mestalla, només val la victòria per continuar creient. Amb un futur institucional incert, l’equip necessita més que mai el suport de la seva gent. Que el futbol sigui, almenys per una tarda, el refugi de l’esperança.