El Lleida torna a empatar i aquesta vegada amb gairebé tot el partit amb un home més.
Un altre empat. Segueix la ratxa d’anar de punt en punt, juntament amb Alzira, Atlètic Balears i Mallorca B no han guanyat en aquest 2025. El d’avui fa mal, els blaus cauen a la 10a posició i les places de play-off i les més altes de la taula s’estan escapant. A part avui era un dia per demostrar la força i el poder del Camp d’Esports en un dia reivindicatiu, però un partit sense gols és el que ha tingut lloc aquesta tarda.
El tècnic del Lleida ha modificat l’onze amb un sistema diferent: Iñaki a la porteria, defensa de 3, amb Rubio, Operé i Mario Domingo, després dos carrilers gairebé com a extrems, Diego Iglesias i Unai Garcia, al mig del camp Quadri, Iker Garcia i Joaquín, i dos davanters, Adri Gené i Guillem Naranjo.
Avui hi havia una bona entrada al Lleida, segurament la millor d’aquesta temporada, condicionat també pels problemes que estan passant amb l’Ajuntament i també la crida del club a l’afició lleidatana. L’Olot ha tingut la primera només començar amb un xut on el davanter estava bastant sol i Iñaki ha tret bé els peus. Posteriorment, el Lleida ha anat agafant el control de la pilota i la majoria de temps l’equip jugava en camp rival, Diego Iglesias i Adri Gené eren els homes més actius a l’hora d’atacar. Moltes aproximacions, centrades a l’àrea, córners, i l’equip novament no s’ha acabat de creure les ocasions o no ha estat precís en les finalitzacions. Al 23’ ha vingut una de les jugades que ha marcat el partit, expulsió clara d’Uri González a Quadri Liameed, que amb l’entrada rebuda ha marxat lesionat i l’ha substituït Adri Lledó. A partir d’aquí els blaus s’han vist amb superioritat numèrica, per tant, amb més espai i molta més possessió. La més clara de la primera part l’ha tinguda Guillem Naranjo al 45’, centrada al segon pal i Diego remata sol, Naranjo la desvia al pal amb l’esquena, quan possiblement la rematada hagués entrat al fons de la xarxa.
Al segon temps, el guió del partit no es capgirava, el Lleida bolcat en atac, fent centrades i buscant l’empat amb més cor que cap, i un Olot conformista que de tant en tant amb bones combinacions formava un contraatac perillós. Les ocasions les han tingudes, Adri Gené i Joaquín les més clares al primer tram, i també Diego i Unai han estat força desequilibrants per les seues bandes i han penjat moltes centrades a l’àrea. Al veure que l’equip no responia Marc Garcia ha fet un triple canvi, donant entrada a Neyder, Cortijo i Fran Pérez. L’equip no ha estat encertat i no ha estat per manca d’ocasions, bastantes rematades tot i que d’ocasions clares de gol no n’hi ha hagut poques. Com ara el xut al pal des de la frontal d’Adri Gené, Mario Domingo en un córner, també Óscar Rubio pujant alguna acció a la banda dreta i així. Els nervis s’han anat sumant al Camp d’Esports, tant per la plantilla com per l’afició, i l’encontre ha concluit amb un empat sense gols on l’Olot ha disposat de l’última ocasió i almenys Iñaki Álvarez ha salvat un punt. Aquest empat genera dubtes i més malestar del que hi ha aquesta temporada, l’equip es troba en una situació delicada, la pitjor de la temporada i les declaracions dels jugadors afirmen en el mal estat de l’equip.
L’empat d’avui deixa sensacions negatives pel Lleida, que no ha sabut aprofitar la superioritat numèrica ni el domini territorial. L’equip ha mostrat un joc pobre, amb moltes imprecisions i falta d’idees en els metres finals. Tot i les ocasions generades, la manca d’encert ha estat determinant per no aconseguir la victòria en un partit on s’esperava més.
Aquest resultat complica les aspiracions de l’equip, ja que només falten 11 jornades per acabar la lliga i entrem en l’últim tram decisiu de la temporada. És imprescindible una reacció immediata si es vol lluitar pels objectius marcats. I Amb la competència directa que hi ha aquest any és crucial tornar a tenir una ratxa de bons resultats.
Acabada la 23a jornada de lliga el Lleida cau a la 10 posició amb 34 punts, a 1 punt d’Atlètic Balears, Sabadell i Elx Il·licità, a 2 del València Mestalla, a 3 del Torrent, equip que obra el play-off on també hi ha Terrassa, Espanyol B i Sant Andreu i a 7 punts del líder, l’Europa. Mentre que l’Olot amb aquest empat surt de la zona de descens, marcat per la Penya Esportiva, i l’acompanyen, Cornellà, Andratx, Badalona Futur i Mallorca B.
El millor: La insistència i perseverança de l’equip tot i no aconseguir la victòria.
A millorar: La poca astúcia que ha tingut avui jugant gran part del partit amb superioritat numèrica, l’equip no ha sabut atacar a un equip tancat en un bloc baix.
EL MILLOR DEL PARTIT:
IÑAKI ÁLVAREZ:
Primer MVP que s’endú el porter navarrès, avui ha estat dels millors homes de l’equip blau, mostrant coratge i en cap moment conformista amb l’empat. Ha estat dels dies que més segur s’ha vist sota pals, des del començament, al primer minut ja ha fet una bona aturada amb els peus en la primera aproximació visitant, tret d’això ha estat bastant tranquil al primer temps. I al segon s’ha exhibit, fent grans aturades, primer en una de jugada d’estratègia, després en xuts des de la frontal i l’última al temps afegit estirant-se com un gat. A més del seu joc a l’àrea ha mostrat coratge i valentia als últims minuts, anant fins al mig del camp i posant a l’olla varies vegades. El dorsal 1 ha tornat a deixar la porteria a zero 6 jornades després.
FITXA TÈCNICA:
Lleida CF: Iñaki Álvarez; Iker García, Unai García (Fer Cortijo, 61′), Quadri (Adri Lledó, 23′), Naranjo, Adri Gené, Diego Iglesias (Dylan, 75′), Óscar Rubio, Joaquín Rodríguez (Fran Pérez, 61′), Miguel yiMario Domingo (Neyder, 61′).
UE Olot: Ballesté; Maynau, Barnils, Ayala, Pau Salvans (Guillem Terma, 52′), Marc Mas (Gilabert, 85′), Pedro del Campo, Yaya Sidibé, Uri González, Robert i Rubén Enri (Chema Moreno, 61′).
Targetes grogues: Adri Lledó i Miguel pel Lleida, Pau Salvans, Yaya Sidibe i Ayala per l’Olot.
Targetes vermelles: Uri González (23′).
Àrbitre: Guijarro Colomer.